Penèlope

La Carme, de noranta-set anys, és la modista d'un petit poble. Ha cosit i descosit els fils nit i dia. I ha esperat tant que fins i tot ha oblidat el motiu de la seva espera. En Ramon ha tornat al poble després d'anys de periple. Quan hi arriba, prova de tornar-se a reconèixer en els seus.

A partir de la revisió del mite grec de l''Odissea'', ''Penèlope'' posa de nou en joc dos moviments universals: el de l'espera, quedar-se i mantenir una vida de resiliència, o marxar, començar un periple ple d'aventures que contingui -a cada pas una mica més- la impossibilitat de tornar. ''Penèlope'' mostra el paisatge català com poques vegades s'ha fet en el cinema, posant l'accent en l'evocació dels ancestres, i reinventa un realisme màgic català que es construeix amb elements reals i de ficció, una veritable oda a l'absència.